Tres opcions de contractacio agil

Per moure’s cap a un procés iteratiu o incremental d’execució dels projectes requereix repensar no només les pràctiques del desenvolupament del projecte sinó també el marc legal que les dóna cobertura.

            Com probablement ja sabeu, els contractes tradicionals són inflexibles per definició amb l’intenció de desplaçar l’exposició al risc en una relació amb interessos oposats. Els proveïdors estan obligats a complir la data i cost independentment dels obstacles que es trobin al projecte, mentre que als se’ls disuadeix de proposar canvis al mig del projecte (independentment del seu sentit) obligant-los a seguir farragosos processos de gestió de canvis.

            Òbviament, això és l’antítesi del desenvolupament àgil de software que es basa en una relació d’estreta col·laboració entre el proveïdor i el client que promou una compartició del risc amb opcions flexibles per facilitar els canvis a la vegada que es controla l’abast.

            Els següents models de contractació són un pas intermig cap a aquest ideal; replantegen les relacions entre proveïdor i client donant-li al client opcions per controlar l’abast i els costos com a contrapartida per establir un pacte que permeti seguir les regles de Scrum, fet que és beneficiós mútuament. En el cas dels models del Mitch Lacey de Marges i Canvis, els riscs i el coneixement latent es tracten en un projecte exploratori curt de dues setmanes que doni peu a un projecte àgil amb uns Product Backlog i Release Plans preliminars.

 

Podeu veure l'article complet aquí.

 

Write a comment

Comments: 0